*Triste España sin Ventura (2013)

glosas sobre el lamento de Juan del Enzina

v – Despierta
iv – Flor y Esperanza
iii – Perla Preciosa
ii – Periculum
i – ya cae que se desmaya 0 – Triste España
1 – pesar
2 – pagar
3 – gozar
4 – esperar
5 – llevar
6 – penar
FIN: Consolar

Voz: Santi López Rodriguez

Piano: José Luis Miralles Bono

Seu, cerimoniós, Josep Lluís

davant les belles dents d’un monstre amb cua

arrancant-li melodiosa fua

amb dits que són tro, i so voladís…

El plany “Triste Espanya” sembla tapía

d’on brolla a borbollons bellesa nua

sota el toc de Josep Lluís, que és pua,

traca, retrò, pessigolles, encís…

Perquè l’obra seua és, en clau moderna,

eixe lament patri que fou llançat

per Joan del Enxina, poeta nat.

Perquè amb un pom de dits ens enlluerna,

pel fragor i el dolç repic amb que alterna

les notes, deixant-nos l’alé eriçat

Joaquim Aleixandre Gaya

 

 

Versos, música i agraïments

Malgrat que ningú és profeta a la seva terra, i el 29 de desembre de 2013 vaig poder comprovar que aquest dit no és cert del tot en aquest cas, quan a la Sala d’Actes de la Caixa Rural de Vila-real, vaig estrenar la meva última composició: “Triste España sin ventura, glosas sobre el lamento de Juan del Enzina”, dins el concert “Nuestros Intérpretes” organitzat per la Societat de Música Acadèmica i amb la col·laboració de la Regiduria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-real i la Fundació Caixa Vila-real.

“Triste España sin ventura” segueix el camí compositiu que vaig iniciar amb “cant glaçat, onirisme ficció versant poemes de Manel Garcia Grau”, camí que busca un apropament entre versos, música i teatre amb una nova perspectiva. Aquest desembre passat vaig poder contar amb la col·laboració del magnífic actor Santi López director del castellonenc grup de teatre El Taronger. I tots dos junts vam gaudir de la calor humana del públic i de les emocionades paraules dels assistents al final del concert.

El que em va sorprendre -i molt gratament!- és ser el dedicatari d’un sonet de la ploma i sensibilitat de Joaquim Aleixandre Gaya, publicat al mes de Febrer en aquesta mateixa revista, que va assistir a la representació i va fer uns versos inspirats en una música inspirada per altres versos, tancant així un cercle artístic. ¡Moltes gràcies!

José Luis Miralles Bono

www.jlmirall.es